Nom de l'autor: genissolevilalta

Un projecte d’hospitality contemporani inspirat en el context local A Inusual Studio estem desenvolupant un hotel boutique a Gili Air, Indonèsia, concebut des del respecte pel lloc, l’artesania local i una mirada contemporània de l’hospitality. Un projecte en fase de disseny conceptual on el paisatge, la matèria i l’experiència de l’hoste defineixen cada decisió. Creiem que els espais més memorables no neixen de l’excés, sinó de la intenció. I precisament des d’aquesta idea estem desenvolupant un dels nostres projectes més recents: un hotel boutique a Gili Air, Indonèsia, actualment en fase de disseny conceptual. Ubicat en una petita parcel·la a només 300 metres del mar, el projecte s’organitza al voltant d’un jardí central que actua com a cor emocional del conjunt. Set cabanes de bambú —més una destinada a operativa i serveis— dialoguen entre elles a través de recorreguts orgànics, vegetació exuberant i una arquitectura que busca integrar-se a l’entorn sense imposar-s’hi. En un dels extrems del jardí, la piscina i la cascada introdueixen el so constant de l’aigua com a part de l’experiència sensorial. A l’oposat, l’àrea social reuneix recepció, bar i restaurant sota una coberta oberta i lleugera que connecta interior i exterior de manera natural. Dissenyar sense apropiar-se Un dels punts més importants del projecte ha estat definir un llenguatge arquitectònic honest. Treballar amb materials i tècniques locals no significa replicar literalment una estètica tradicional ni apropiar-se de codis culturals aliens. El nostre objectiu ha estat reinterpretar el context des del respecte. Per això vam decidir allunyar-nos del “look balinès” més evident i recognoscible, tan present en gran part de l’oferta hotelera de l’illa. No volíem competir des de la repetició, sinó construir una identitat pròpia. La proposta combina bambú, fibres naturals, pedra volcànica i fusteries artesanals amb una sensibilitat més contemporània i depurada, influenciada per referències europees i per una recerca constant d’equilibri visual. Les cobertes corbes, les geometries suaus i el treball de la llum natural permeten que el projecte respiri calma, textura i autenticitat sense caure en el temàtic. El jardí com a experiència Gran part del treball s’ha centrat en la distribució del conjunt. Hem desenvolupat múltiples proves d’implantació i circulació amb un objectiu molt concret: aconseguir la major eficiència possible del terreny sense sacrificar confort, privadesa ni qualitat espacial. Cada decisió ha buscat optimitzar l’ocupació mantenint una experiència íntima per a l’hoste. L’orientació de les cabanes, la distància entre volums i el disseny del paisatge responen a aquesta intenció. Volíem que cada habitació mirés cap a un jardí viu, obert i serè. Que les visuals estiguessin dominades per vegetació tropical, ombres naturals i recorreguts suaus, evitant obstacles visuals innecessaris. L’exuberància vegetal no funciona únicament com a recurs estètic; també actua com a filtre d’intimitat entre cabanes i com a eina climàtica i emocional. Al paisatge hi trobem a més una referència inesperada: la manera com César Manrique entenia la integració entre arquitectura i natura. Salvant la distància cultural i geogràfica, ens interessava aquesta idea d’intervenir l’entorn sense trencar-ne l’harmonia, deixant que l’espai respirés des de la matèria i el paisatge. El luxe de fer més amb menys Aquest projecte també representa un repte especialment interessant des del punt de vista estratègic. L’ambició del resultat conviu amb una capacitat d’inversió limitada, i això ens obliga a dissenyar amb intel·ligència, precisió i sensibilitat.  Cada decisió importa. Des de la selecció de materials fins a la futura elecció de mobiliari i peces artesanals locals, l’objectiu és maximitzar l’impacte espacial sense dependre de pressupostos excessius. Apostem per recursos honestos, per solucions constructives eficients i per una narrativa visual on el valor no neix de l’excés, sinó de la coherència. En les properes fases arribaran nous reptes: resoldre els petits ajustos tècnics propis de qualsevol obra en un context tropical, coordinar la producció local, adaptar detalls constructius i mantenir l’essència conceptual del projecte durant tota l’execució. Però precisament aquí és on trobem el veritable interès del procés. Perquè dissenyar no consisteix únicament a imaginar espais bells. També implica traduir idees en decisions reals, gestionar límits i convertir restriccions en oportunitats. Un projecte encara en construcció Les imatges que compartim formen part de les últimes exploracions visuals del projecte. No són un punt final, sinó part d’una conversa en evolució sobre com construir hospitalitat contemporània des del respecte al lloc, l’artesania i l’experiència humana. Seguim afinant materials, atmosferes i detalls. Però hi ha una cosa que ja tenim clara des de l’inici: no busquem crear un hotel que simplement es vegi bé. Busquem crear un lloc que es recordi per com se sent.