HISTÒRIES INUSUALS

Alguns projectes no comencen amb un plànol. Comencen amb una conversa, una caminada, una textura sota la mà. El nostre projecte hoteler al Senegal va començar així: observant l’entorn, escoltant el lloc i entenent que el disseny no havia d’imposar-se, sinó sorgir del que ja hi havia. En un territori on l’arquitectura es construeix amb temps, comunitat i matèria local, vam aprendre que dissenyar també és saber aturar-se. Aquesta és una d’aquelles històries inusuals que transformen la manera de projectar i que ens recorden que els millors projectes d’interiorisme neixen d’una comprensió profunda del context. Dissenyar un hotel al Senegal: quan el lloc marca el procés Dissenyar al Senegal va implicar sortir del marc habitual de l’ interiorisme internacional. Aquí, el procés creatiu no s’accelera: s’adapta. El clima, la llum, els ritmes locals i la disponibilitat de materials marquen el tempo del projecte. Abans de definir conceptes, vam recórrer tallers, obres en curs i construccions tradicionals. Vam observar com s’aixequen els murs, com es barreja la terra i com el coneixement es transmet de generació en generació sense necessitat de plànols. Aquell primer contacte va redefinir la nostra manera d’abordar el projecte. El procés creatiu va deixar de ser lineal per convertir-se en una conversa constant amb l’entorn. Vam comprendre que el disseny hoteler més valuós no neix únicament d’una idea, sinó de la capacitat d’escoltar allò que el lloc ja té per dir. Arquitectura de terra i materials locals: l’origen del concepte. El moment clau va arribar davant d’un mur d’adob. Imperfecte, dens i càlid. Un mur que no buscava ser bell, però ho era. La terra comprimida, treballada a mà, responia al clima, regulava la temperatura i generava una sensació de refugi difícil de replicar amb materials industrials. Vam entendre aleshores que aquell mur no era només una solució constructiva, sinó una lliçó de disseny. Vam decidir que l’hotel havia de néixer d’aquí: de la matèria local i de les tècniques tradicionals reinterpretades amb una mirada contemporània. No es tractava de copiar una arquitectura existent, sinó de traduir-ne els principis a un llenguatge actual. L’arquitectura de terra ens va mostrar que els materials locals contenen una intel·ligència pròpia capaç de respondre de manera natural al clima, a l’ús i a la identitat del lloc. Direcció d’art en interiors inspirada en la cultura local. Un dels grans desafiaments va ser trobar l’equilibri entre direcció d’art en interiors i respecte cultural. L’objectiu no era crear un decorat africà per a una mirada externa, sinó dissenyar un espai honest, contemporani i profundament connectat amb el seu entorn. Vam treballar amb paletes neutres, materials locals, tèxtils del lloc i una arquitectura interior que respira. Cada decisió —des dels volums fins a la il·luminació— va buscar amplificar la força de l’espai sense eclipsar-ne l’origen. El luxe, en aquest context, no és en allò sofisticat, sinó en allò coherent. En deixar que la matèria parli. En permetre que l’ombra, la textura i el silenci formin part de l’experiència espacial. La direcció d’art es va convertir així en una eina per revelar la identitat del lloc, no per transformar-la. Interiorisme internacional: adaptar el disseny al context cultural. Aquest projecte al Senegal ens va recordar una cosa essencial: el disseny internacional no consisteix a replicar un llenguatge, sinó a saber adaptar-lo. Els projectes d’interiorisme més valuosos són aquells que es deixen transformar pel lloc on neixen. Aquells on el dissenyador no arriba amb respostes tancades, sinó amb preguntes honestes. Treballar des d’aquesta obertura no només enriqueix el projecte, sinó que redefineix la pràctica professional. Ens obliga a desaprendre, a escoltar i a confiar en processos que no sempre són immediats, però sí profundament autèntics. Dissenyar en diferents contextos culturals requereix sensibilitat, observació i respecte. Només així és possible construir espais amb identitat pròpia i rellevància duradora. Què ens va ensenyar el Senegal sobre el disseny d’interiors sostenible? Aquest hotel no és només un projecte més. És una experiència que continuarà acompanyant-nos en futurs treballs, en altres països i en altres contextos. El Senegal ens va ensenyar que: La matèria local té una intel·ligència pròpia. Els processos tradicionals contenen solucions contemporànies. El disseny més poderós neix quan es construeix des del respecte. Aquestes lliçons reforcen la nostra visió de l’ interiorisme sostenible: una manera de dissenyar que entén el context com una oportunitat i no com una limitació. Perquè la sostenibilitat no depèn únicament dels materials. També depèn de la capacitat de crear espais coherents amb el lloc on existeixen.